Els músculs isquiotibials
Els músculs isquiotibials
Quí no ha llegit alguna vegada en la premsa que un jugador de futbol s’ha lesionat els “isquiotibials”? Quin son aquests músculs? Quina importància tenen ? Quína és la seva funció? Com podem prevenir lesions?
LOCALITZACIÓ
Els músculs isquiotibials estan situats a la part posterior de la cama, per darrera la cuixa recorrent una línia longitudinal que va des la pelvis (l’os isqui) fins just per sota del genoll, majoritàriament a la tíbia.
El bíceps femoral, té 2 caps o orígens, un és el cap llarg, a la pelvis i l’altre el “cap curt” que neix més per sota, al fèmur. Les fibres de les dues fraccions es troben fins a arribar al cap del peroné.
Per contra els músculs semitendinós i semimembranós, tot i que neixen al mateix lloc que el bíceps, tenen inserció també per sota del genoll però a la tíbia. Per tant, son els vertaders isquiotibials doncs surten de l’isqui i finalitzen a la tíbia.
FUNCIONS
Tots els tres músculs actuen en tàndem possibilitant la flexió del genoll i l’extensió del maluc (porten la cama cap endarrere). Com es fixen a l’articulació del genoll, també li donen estabilitat i controlen la seva rotació interna (semitendinós i semimembranós) o externa (bíceps femoral).
En l’esport i l’activitat física
En el moviment esportiu, per exemple quan correm o saltem, els isquiotibials ajuden a l’ impulsió cap endavant i a mantenir la postura recte durant la fase aèria. Després de fer l’impuls, a la caiguda o en la fase terrestre de la cursa ajudaran a estabilitzar el genoll. En esports on el canvi de direcció es dona sovint i l’aterratge és fa en moltes posicions diferents amb un espai de temps reduït encara més important és aquesta funció. En la pràctica d’esports de lliscament com l’esquí o el patinatge també és important aquesta segona funció.
En les curses molt ràpides, l’acció d’impuls efectuada amb la cama que va pel darrere sumada a l’acció de recollida del peu amb la flexió del genoll son molt ràpides, intenses i pràcticament es sincronitzen gairebé alhora. Això provoca molt estrès en els isquiotibials i un risc a patir lesions típiques de futbolistes i atletes, sobretot de velocitat.
En l’esport interessa tenir uns isquiotibials suficientment forts ja que moltes vegades presenten un desequilibri respecte la musculatura extensora de la cama (quàdriceps) i també suficientment elàstics per a millorar prestacions i eliminar risc de lesions.
En la postura
El problema no és tant la manca de força sinó la manca de flexibilitat. Quan els isquiotibials estan escurçats, poden provocar que la pelvis s’inclini cap endavant (anteversió) i s’incrementa la curvatura lumbar provocant el que s’anomena hiperlordosi. La musculatura lumbar i també les vèrtebres estan en una situació de sobrecàrrega i es pot patir de dolor que a la llarga pot comportar problemes d’incapacitat per segons quines activitats.
PREVENCIÓ
El treball sobre isquiotibials, com tots els músculs del cos humà ha de ser tractat d’una manera global del cos com a unitat funcional i a més, cada persona, d’acord amb les seves característiques físiques és un Mon…
Però en general, ja he comentat que el problema principal dels isquiotibials és el seu escàs grau de flexibilitat o millor dit, elasticitat. Què podem fer per millorar?
Sobretot, després de cada entrenament o activitat física és quan més escurçats estan els isquiotibials. Per tant, és quan més important serà retornar al grau de tensió i elasticitat.
L’exercici que us recomano més indicat per estirar únicament els isquiotibials -i no altres músculs- reuneix les següents condicions
- Drets, portar el peu a una superfície no massa alta amb el genoll lleugerament flexionat.
- Procurar una anteversió de pelvis (treure el cul cap a fora)
- No rotar la pelvis mantenint els dos malucs al mateix nivell
- Progressar lentament cap a l’extensió de genoll (mai total)
CA
EN