El Psoes: un múscul mal atès

És un múscul del CORE poc i mal conecgut. Els moviments i posicions que  que fem cada dia, juntament amb un tractament incorrecte a l’hora de fer certs exercicis poden desencadenar molts problemes posturals i de causar dolor en la columna lumbar així com el maluc.

LOCALITZACIÓ

Quan es parla del psoes normalment ens referim al complexe de dos músculs: el psoes i l’ilíac. Com els dos músculs ocupen la zona pèlvica i comparteixen l’anclatge o inserció  al fèmur amb un tendó comú podem dir que formen un complexe muscular (psoes-ilíac) que es comporta com un tot encara que cadascun tingui particularitats diferents.

L’ilíac és un múscul que ocupa la fossa ilíaca  mentre que el psoes neix de la darrera vèrtebra toràcica fins a la cinquena vèrtebra lumbar i també dels discs intervertebrals que articulen aquestes vèrtebres. A nivell del pubis, conflueixen els dos músculs per acabar al coll del fèmur.

FUNCIONS

Aquesta localització tant peculiar vorejant el centre de gravetat de la persona comporta un paper essencial com a múscul del CORE, postural. És coneguda la seva  importantíssima contracció en accions de flexió del maluc quan flexionem el tronc respecte les cames o quan apropem les cames cap al tronc. Menys coneguda o malinterpretada és  la funció estabilitzadora de la pelvis i de la columna vertebral en sincronització amb la musculatura abdominal i la para-vertebral (esquena). També cal entendre l’acció que  comporta la flexió de les vèrtebres inferiors i una extensió de les vèrtebres superiors.

MALTRACTAMENT

Al llarg del dia podem fer moltes accions que maltracten el psoes. La més important és quan ens passem asseguts força estona. La posició de flexió continuada del maluc sobre el fèmur porta a un escurçament, una tensió permanent i  una pèrdua d’elasticitat del psoes que dificultarà que es pugui estendre del tot en accions com caminar o córrer tot  afectant a la postura. Un psoes escurçat, que no treballa en tota la seva capacitat d’elongació pot comportar  una anteversió pèlvica (pelvis moguda cap endavant) i una curvatura lumbar excessiva (hiperlordosi)  i/o també un desplaçament anterior de la caixa toràcica. No cal dir que aquests desajustaments son, a la llarga, fonts de dolor i desgast de les vèrtebres desplaçades del seu lloc desitjable.

Un altre error esdevé sobretot quan volem fer alguns exercicis d’abdominals. Quan estem estesos a terra i volem inclinar el tronc cap endavant o quan mantenim el cos a terre i volem aixecar les cames cap amunt. En tots aquests casos el psoes agafa protagonisme davant dels músculs abdominals i la zona lumbar perd contacte  amb el terra i s’arqueja excessivament l’esquena, sobretot en uns determinats angles del moviment.

RECOMANACIONS

Respecte els errors posturals mantinguts molt de temps (asseure’s, anar sobre bicicleta moltes hores, conduir cotxe o moto molt de temps) que escurcen i tensionen el psoes la lògica ens diu que cal buscar exercicis d’estirament. La recerca científica ens diu, però, que els estiraments tenen poc efecte per a compensar llargues estones amb vicis posturals. Millor compensar-ho principalment amb exercicis dinàmics on el psoes actuï en tot el seu rang de moviment. Es a dir, en activitats on es contrau però també s’estira. Córrer, el  patinatge o l’esquí de fons son bones activitats compensatòries amb un grau important d’extensió del maluc que acompanyades d’alguns estiraments acabaran per donar l’equilibri postural que necessitem.

Pel que fa als exercicis de flexió de maluc, “sit-ups” o també en les elevacions de cames, utilitzats molt sovint per al desenvolupament dels abdominals, cal tenir en compte que s’ha de mantenir sempre la zona lumbar en contacte amb el terra o si més no, mantenint una espai o curvatura lumbar neutra. Això s’aconsegueix activant la faixa abdominal de manera que treballa conjuntament amb el psoes. Si no és el cas, aleshores l’acció del psoes sobrepassa l’acció dels abdominals i aquest desequilibri es fatal per l’esquena lumbar.

També cal dir que si l’objectiu és treballar la faixa abdominal és millor no realitzar mai tot el rang de moviment. Es a dir, cal realitzar mig “sit-up” o no baixar totalment les cames quan fem elevacions de cames amb el tronc estès a terra. En aquest cas treballarem els abdominals en angles més propicis  i alhora evitarem el risc de provocar una excessiva curvatura lumbar sobretot en la fase negativa del moviment, és a dir, durant el descens de les cames o del tronc cap a terra quan es torna a la posició inicial.