Entrenament de les fàscies

Les fàscies son un embolcalls de teixit connectiu que recobreix músculs però també articulacions, ossos i fibres nervioses. Cal entrenar el sistema de fàscies. Explicaré per què i com.

La fàscia muscular és una xarxa de teixit connectiu que relaciona diferents parts del cos d’una manera caòtica i variable segons els individus conformant un mapa neuro-miofascial en que totes les fàscies estan relacionades entre elles i amb el sistema nerviós central.

Coneixem diferents fàcies, com la fàscia plantar del peu, la banda ilio-tibial, el tendó d’aquil·les, etc. Però totes elles estan connectades de manera semblant que tots els mars i oceans  del Planeta (Mediterrani, Atlàntic) estan connectats i formen una sola massa d’aigua.

Aquesta evidència que la fàscia és més que un recobriment muscular sinó una connexió holística en moviment i funció del cos humà ens porta a la idea del “fitness fascial” enfocant l’entrenament des del punt de vista de les fàscies musculars.

La majoria de lesions estan relacionades amb el teixit connectiu i sabent que les fàscies tenen 10 vegades més terminacions nervioses que els teixits  musculars seria estúpid no tenir en compte l’entrenament  fàscia.

COM ENTRENAR LES FÀSCIES MUSCULARS

Guanyar elasticitat.

En qualsevol moviment humà sempre s’ha considerat que el component muscular s’estira o es contrau i el tendinós no pateix canvis en la seva longitud. Recentment se sap que el tendó (teixit connectiu) s’estira més del que es pensava. Una altre descoberta és que l’elasticitat de la fàscia es emmagatzemada per a ser utilitzada de forma ràpida. Això és fa efectiu en accions coordinades cícliques i  ràpides com en el gest de córrer o quan es van fent  fent salts. Calen entre 6 i 24 mesos d’entrenament per a millorar l’elasticitat fascial.

Tasques d’entrenament

-Saltar i frenar o frenar i accelerar estimula el sistema fascial. Per exemple, córrer endavant i endarrere.

-Fer moviments contraposats consecutivament. Per exemple, fer una flexió de tronc  treballant abdominals i flexors de maluc, girar ràpidament de seguida fer una extensió de tronc treballant extensors d’esquena.

Variar tasques, activitats i programes

-canviar temps, ritmes, angles de moviment i velocitats. Mai repetir sempre les mateixes condicions i el mateixos exercicis més enllà de l’etapa d’aprenentatge.

-fer moviments compostos  treballant diferents parts del cos alhora.

– fer un pre-estirament abans de començar a moure´s en la direcció desitjada. Per exemple, abans de fer una extensió de turmells començar el moviment des d’una petita flexió de partida amb el tendó d’Aquil·les una mica estirat.

-progressar en les tasques. No podem canviar tots els factors (temps, ritme, angles , velocitat) alhora. Cal anar progressant en quantitat de variables  i la qualitat de cadascuna.

Actuar sobre les terminacions nervioses de les fàscies

– Estimular la pell i els teixits musculars. Massatges i diferents tècniques de massatge miofascial.

– Prendre consciència del moviment fascial durant les tasques. Si tenim una articulació problemàtica que respon malament en un moviment o tasca, concentrar-se en el moviment coordinat d’altres parts del cos per a suplir les carències de l’articulació en qüestió.

PUNT FINAL

Cal entendre el cos humà com un tot en que cada una de les parts es mou per ordres del sistema nerviós central però també per connexions de teixit connectiu.

Si fem un entrenament adequat atenent a les fàscies musculars, aconseguirem que les tasques siguin més coordinades, fluides i econòmiques gastant menys energia a partir del sistema muscular gracies a una millor elasticitat i comunicació entre les diferent fàscies. Menys risc de patir lesions, millor eficiència, millor rendiment.