Entrenament funcional

Què és? A quin sector de la població va dirigit?

Què és?

És un entrenament que té com a principal objectiu la millora del Fitness o la condició física relacionada amb les tasques que es fan en la vida habitual d’una persona. Es proposen una sèrie d’exercicis encaminats a poder desenvolupar millor les tasques més habituals com recollir o transportar objectes, asseure’s, caminar . En general és un entrenament  molt adequat per a la gent gran que comença a tenir problemes per a desenvolupar unes tasques que abans semblaven senzilles i ara tenen una dificultat i un risc de lesió incrementat.  Té el seu origen en el Món de la rehabilitació quan els fisioterapeutes preparen a la gent amb problemes de moviment per a que retornin a la vida normal.  Però  l’entrenament funcional també pot anar dirigit a poblacions específiques que tinguin un treball físic concret com treballs relacionats amb la construcció o la fontaneria, per exemple.

Per exemple, considerem una persona que té dificultats per asseure´s  i aixecar-se d’una cadira perquè ha tingut un accident o perquè porta una pròtesi o potser no té cap impediment, simplement a la feina s’ha d’ajupir moltes vegades i al final acaba cansada o amb mal d’esquena o als genolls.  Si l’entrenament d’aquesta persona es basa en un exercici com nedar a la piscina serà un exercici  menys funcional que si pedala en una bicicleta (més treball de cames i en posició vertical) però encara serà molt més funcional  si practica alguna modalitat de  sentadilles o squats, moviments que imiten molt més la tasca que interessa abordar. Això no vol dir que no l’interessi nedar o anar en bicicleta, beneficiós per molts motius, però serà molt més rendible en temps  treballar exercicis funcionals doncs l’objectiu és millorar les prestacions en les tasques diàries.

ENTRENAMENT FUNCIONAL I ADULTS

L’entrenament funcional per a persones grans és clau doncs  arribats a certes edats es tenen problemes amb moltes tasques bàsiques com aixecar-se de la cadira, fer el llit, jardineria, anar a comprar, etc. Tasques que son primordials per a mantenir una independència respecte d’altres persones. Tot plegat arriba un dia i una persona se’n adona que no pot fer bé algunes tasques que feia abans. Podem actuar i començar un entrenament funcional però el més lògic seria haver invertit uns anys abans en un programa d’entrenament amb alguns exercicis funcionals.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL

1. Suposa formular objectius específics, concrets:

aprendre tasques específiques millorant la força, resistència i mobilitat

2. Implica un fitness que integra patrons de moviment:

Activitats de la vida diària exigeixen resistència, força, mobilitat que s’han de complementar amb patrons de moviment que exigeixen coordinació, equilibri i agilitat. Una determinada tasca està relacionada amb molts components.

3. Implica avaluació i individualització:

L’entrenament funcional ha de ser altament individualitat doncs cada persona és un Món degut a la seva dificultat en superar les seves tasques d’acord amb la seves capacitats.

4. Ha de ser progressiu:

El Principi de la progressió té una importància vital degut a la especificitat de cada persona i al seu ritme d’aprenentatge en relació als objectius tan específics relacionats amb tasques concretes.

ASPECTES DEL FITNESS RELACIONATS AMB L’ENTRENAMENT FUNCIONAL EN ADULTS

1. Entrenament  progressiu de la força

L’entrenament de la força en la gent gran és primordial per millorar la capacitat funcional en desplaçament, equilibri i estabilitat. També està relacionat amb efectes de metabolisme, funcions cardiovasculars i riscs disminuïts de malalties del cor.

És Interesant destacar que en l’entrenament funcional la potència muscular (la capacitat de produir força instantàniament) és més important que la força en si mateixa i el perímetre muscular. No obstant, s’ha de tenir en compte el grau de pèrdua muscular i de la força de cada individu i en casos de gran pèrdua de força serà molt important també l’entrenament de la força i recuperació de la massa muscular.

En quant als músculs a treballar, el treball dels músculs de les cames és bàsic doncs son responsables directes de la locomoció, Però també s’ha descobert que la força dels músculs del CORE, responsables de la postura, és importantíssima per a l’equilibri i estabilitat del moviment i cal no oblidar-los prioritzant massa sovint el treball d’altres músculs.

2. Entrenament de l’equilibri dinàmic

L’equilibri en moviment és una habilitat neuromuscular  complexa que integra una entrada sensorial, un processament de la informació i una resposta motora. Dèficits d’equilibri poden incidir negativament en algunes activitats cardiovasculars com caminar o anar en bicicleta, per exemple. En general, els individus més fràgils han de treballar en moviments més lents i senzills mentre que individus més avançats es poden moure en exercicis més complexes i amb més velocitat.

S’ha demostrat que en Programes que s’incorporen exercicis d’equilibri en gent gran , el risc de caigudes disminueix  respecte a Programes on únicament es treballa la força.

3. Entrenament de la Flexibilitat i la mobilitat:

La mobilitat de les articulacions és la base del moviment. No obstant, poca informació tenim relacionada amb estudis que expliquin com posar en pràctica el seu entrenament . El terme flexibilitat és ambigu i està sent revisat. Pot fer referencia a una articulació o part del cos en concret o a una cadena cinètica com una unitat d’acció de diferents parts dels cos alhora.

En les primeres investigacions, participants en activitats com ioga o tai-chi, que posen les seves articulacions i músculs a prop del límit del grau de moviment, es consideren tant efectives com en programes d’estirament estàtics supervisats.

4. Entrenament cardiovascular o entrenament funcional aeròbic

Per a poder pujar escales o passejar pel carrer o d’altres activitats d’oci fa falta un mínim de condició cardio-respiratoria.  Cal tenir en compte l’exercici a l’aigua com a medi menys agressiu si bé s’han de considerar els riscos posturals en els desplaçaments.

CONCLUSIONS

L’entrenament funcional és un entrenament que ha evolucionat en els darrers 10 anys. Abordar l’entrenament com una preparació i inversió per a poder fer millor, més efectiva i eficaçment les tasques diàries necessita de professionals amb alt nivell de coneixements per a poder fer entrenaments adequats d’acord amb les característiques de cada individu.