Fitness trends 2017

En la llista que elabora el Col.legi americà de medicina esportiva, l’ACSM, sobre  els “trends” o tendències del Mon del Fitness per a 2017,  en les 3 primeres posicions (com l’any passat) tenim els “wearables” (mesuradors d’activitat física com rellotges o ulleres intel·ligents), “body weight training” (entrenament amb el propi cos sense material) i “HIIT”, entrenament intervàlic d’alta intensitat.  Destaco que entra fort en la llista, per primera vegada entre els top-10, en setena posició, “Exercise is Medicine”, iniciativa global que cerca una relació més propera i regulada per les Administracions entre professionals del Fitness i els metges.  

WEARABLES

Rellotges intel·ligents, mesuradors de frequencia cardíaca, gps, ulleres intel·ligents que ens mostren mapes i graven l’activitat que fem son aparells que estan des de fa temps en el mercat i el seu consum segueix en augment. I el seu límit de creixement no es pot preveure a curt plaç.

Les dues principals virtuts d’aquests aparells son que proporcionen dades sobre les activitats que fem. Ens fan més conscients del que fem i suposen-per alguns- una motivació extra per a fer activitat física. Ens poden mesurar els metres que hem recorregut, les calories gastades, el ritme cardíac al llarg del recorregut, , la frequencia de moviments, la potència desenvolupada, el número de passos, la temperatura i l’alçada a nivell del mar i tota una sèrie de mesures indirectes que després podem compartir amb els altres per les diferents xarxes socials.

Per altra banda son aparells força importants per aquelles persones que necessiten controlar adequadament les activitats ja sigui per control mèdic o per control de l’entrenament amb la figura del metge o de l’entrenador com a supervisors.

No està massa clar si l’ús d’aquests aparells ajuda o ajudarà a fugir del sedentarisme. Alguns estudis demostren entre un 30% i 60% de la gent que comença a fer activitat amb wearables, acaba abandonant l’activitat abans de 6 mesos.

Penso que la gent que li agrada utilitzar la tecnologia, segur que utilitza o utilitzarà aquests aparells però la seva activitat física romandrà tant temps com ho faria sense ells. Es a dir, no crec que l’adherència a l’exercici físic depengui de l’ús d’aquests wearables però son i seran un complement molt benvingut per a molts de nosaltres.

BODY WEIGHT TRAINING

Es l’entrenament sense material o amb utilització de material senzill i poc sofisticat com gomes, pilotes o bosus.

Ja fa temps que el treball amb el propi cos ha desplaçat el treball amb màquines i continuem per aquest camí. Es prioritza el treball global per sobre del treball d’una part aïllada del cos i la propiocepció, coordinació i equilibri per sobre de la força absoluta.

HIIT

High intensity interval training o l’entrenament interval.lic d’alta intensitat s’ha demostrat molt interessant per aportar molts beneficis amb una petita inversió de temps. Es aplicable tant a nivell d’esportistes d’alta competició com per a gent poc iniciada-amb algunes precaucions- i tant a nivell d’entrenament de treball de la força com a nivell d’entrenament del treball de resistència cardio-respiratòria.

Treballar molt intensament durant 15-30 minuts amb molt petites pauses de recuperació o descans és molt efectiu però cal ser prudents i cauts: no tothom pot començar amb aquest tipus de treball tant exigent ni es pot fer en totes les sessions durant moltes setmanes. Cal  combinar aquest treball amb d’altres. El risc de patir lesions és més gran i persones amb baixa condició física o amb certes limitacions de salut no poden córrer riscs innecessaris.

EXERCISE IS MEDICINE

Com a novetat en la llista dels 10 primers “trends” entra aquesta initiciativa global nascuda l’any 2008, dirigida per l’ACSM, que s’està introduint per països de tot el Mon (de moment compta amb 43 paisos de tots els continents). L’objectiu és posar l’activitat física en mans dels metges per a millorar l’atenció primària en la més important tasca de prevenció de malalties i la reducció del risc a patir-les. Obviament, també durant el tractament d’algunes de les malalties, sobretot cròniques, incloent l’exercici en els diferents plans i estratègies on els metges i els professionals del Fitness hauran d’anar coordinats.

Si s’ha demostrat que l’activitat física és la “medicina” més potent i més barata en la prevenció de malalties i diferents estudis també demostren la seva força en processos de tractament, és molt lògic apropar i coordinar molt més l’exercici físic amb el Mon de la Medicina.